Sembla que tot el que passa dins la vida d’aquelles persones que ens (mal)governen des de les institucions públiques valencianes, comença per la mateixa lletra i porta els mateixos fonemes. Ni els més vells de cada poble encerten a endevinar la raó per la qual aquesta paraula no es trobava dins el vocabulari bàsic dels anteriors polítics, ni dels anteriors dels anteriors. Diuen que ni Azaña, ni Largo Caballero ni Ruiz Gimenez, ni Pasionària, ni Carrillo, ni Aznar, ni Zaplana, ni Olivas, l’havien utilitzada amb tanta amplitud com ara la gasta des del president de (quasi)tots els valencians fins a l’encarregat de la fotocopiadora del nostre ajuntament de poble.

La paraula en qüestió els aprofita per a qualificar-ho tot. La Fórmula 1, la malograda Copa de l’Amèrica, la Ciutat de la Llum, la Ciutat de les Ciències (fins i tot en temps en que s’ofegava el palau més emblemàtic), la Ciutat de la Justícia, la non nata Ciutat de les Llengües que havia d’haver a Castelló, la Ciutat Jardí, la Ciutat de l’Esport, la Ciutat de la Cultura i totes les ciutats hagudes i per haver. També aprofita per a subratllar la manca de propostes socials o polítiques i fer entendre que s’està fent molt, quan tots sabem que no hi ha manera de tirar endavant projectes perquè estem més endeutats que sant Amaro. Que hi ha un acte social, surt la paraula; que cal intervenir després d’un sopar, la citada paraula també té el seu lloc als postres; que hi ha una inauguració, doncs, en eixe cas, amb més motiu que mai. Mires on mires vages on vages, els nostres polítics de torn la gasten fins l’avorriment. Dóna exactament igual posar-la dins o fora de context; els seus assessors d’imatge i aquells que els hi preparen el discurs, els han dit que han de gastar-la i no tenen cap mirament: tot és un “èxit”. Ho és la taxa de fems que al remat haurem de pagar entre tots, també ho és els barracons adreçats a contenidors de xiquets i xiquetes perquè reben l’ensenyament primari, secundari o de batxillerat. És un èxit el fet que la Marxadella pose a funcionar un pavelló que hauria d’haver estat acabat fa mesos, però tant li fa. És un èxit malgrat les obres que encara perduren i que els seus alumnes han d’entrar a classe saltant cavallons i sèquies de conducció de cables o de clavegueram.

És un èxit que els nostres majors de la zona de Verge de l’Olivar tinguen la seu social feta una cova o que els veïns del carrer del convent, no paren de concentrar-se davant del número 25 cada dijous, per a protestar pel funcionament d’unes antenes de radiofonia que resulten perjudicials per a la salut de la zona. No obliden que és tot un èxit haver escarotat el veïnatge de la zona alta de Torrent a causa d’un simulacre d’accident sense avisar o advertir-los del que es tractava. També constitueix tot un èxit, mantenir desviada la principal artèria de comunicació viària del nostre poble perquè ha de fer-se un aparcament del qual també voldran obtenir beneficis (ben pocs segon l’experiència) a càrrec d’aquelles persones que decidisquen adquirir una plaça amb utilització temporal. L’optimització viària del poble és igualment, tot un èxit. Com ho és la manca de voluntat de peatonalització o la contínua utilització del castellà fins i tot en actes en que la nostra llengua està més que present.

Xics i xiques, joves i vells, grans i menuts, infants i madurs, la nostra vida local és tot un èxit i, si no ho és, segurament ho serà en breu. Únicament cal deixar passar un poc el temps per poder comprovar com va farcint-se la filera de persones pròximes als qui governen, i veure com iniciatives de progrés, comencen a pansir-se mentre que una jove en la presidència del cadiral major del poble puga aconseguir que Torrent siga més que un èxit, un exitàs.

Procurem cauré en aquest parany i continuem demanant escoles dignes, ensenyament de qualitat, hospital per al poble, atenció a les víctimes i afectats de l’accident del Metro d’ara fa dos anys, potenciació de la xarxa ciutadana perquè arribem a ser un poble normal i corrent. No ens calen tants èxits.