Açò és un no parar. Ja voreu. En quatre dies, sense donar-nos compte, ja estem a juliol a l’entrada dels moros i cristians. Que sí, que sí, que el temps passa que vola. Ni fa quatre dies que dúiem l’abric en Tots Sants i ara ja estem en maniga curta. Com passa el temps, mare. I com allarga ja el dia. Si ja es veia vindre, “a Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal i per a Reis ben animal és qui no ho coneix”. Quan canvie l’hora ja voreu com es nota.

Un no parar, lo que jo vos diga. Dels rosaris passarem a la Puríssima, les aurores i els Nadals.
Després entre la Flor i els carnestoltes, ja se’m trobat cremant les falles. I ara ja tenim ací la Setmana Santa, la mona de Pasqua, les primeres comunions i totes les processons. A vore si enguany ens fan enramà, que ens tocà uns homes amb més pocs detalls... Almenys ja tenim el caloret, xiques. Quines ganes tenia d’escapar-me a les terrasses dels bars. Feu-me cas, que en dos dies tenim als crios fora de l’escola i d’allí a Sant Joan, els campaments i ja estem ahí, als moros i cristians. Lo que jo vos dic, que açò és un no parar.

Però, tranqui-les, no es poseu les sandàlies abans d’hora. No sigueu exageraes. Cada cosa al seu temps. Que encara refrescarà algunes nits. La rebequeta mai ve mal. Ja sabeu el refrany, “guarda llenya per a maig i pa per a lluny”.

Ara a lo que toca, a tancar la Quaresma i a vore passar a les germandats. Que ja em sembla escoltar les cornetes. Serà que ja estan assajant? Ja tinc ganes jo de que arribe Diumenge de Glòria, que “Set setmanes de Quaresma / Només hem pogut menjar / Sardines rovellades / Bajoqueta i bacallar”.

Uy! Que tard se’m fa! Xiques, que em tinc que anar. Rafa, cobra’m el tallat, que tinc que fer el bollit per a demà. Ay maredeueta, açò és un no parar.