Corria l’any 3011 del segle de la decadència del president Spmac, quan a la ciutat de Tnerrot van decidir pegar un gir copernicà a la forma i manera amb que s’hi celebraven –fins aleshores- les festes dels idus de març. Tot va canviar de la nit al matí i, degut a la forta crisi que s’arrossegava des de dos anys abans, aquestes festes que fins aleshores suposaven un absolut desbordament per tots els cantons, van prendre un camí ben diferent. Fins aleshores, aquestes festes es fonamentaven en tres pilars bàsics: un cadafal de catrópedra que costava un grapat massa gran d’eurodòlars, unes activitats súper, hiper, mega, sorolloses que també suposaven un bon pessic d’aguiletes i una ofrena de cadàvers de clavells, acabats de tallar dels vivers d’arreu el planeta Arret, a un tòtem gegantí de la imatge d’una suposada verge que, segons la tradició mil·lenària, havia estat mare sense perdre la seua flor personal.

Ja el 3009, el consell de joves de la ciutat, va decidir evitar-se uns quants eurodòlars i trabucà la despesa que havia de fer en un sopar fastuós, a favor dels més desprotegits de la localitat de Tnerrot. Precisament amb aquest gest, va començar el principi del canvi del contingut d’aquesta festa que disposava de 25 cèl·lules que acollien en total al 10% de la població. Un percentatge aquest, que campava pels seus furs i tallava carrers i places de la localitat, muntava envelats allà on li semblava més adient, capgirava el sentit del trànsit, plantava els valuosos cadafals de cartró que cremava cinc dies després, feia sonar la megafonia fins a dues hores i escac més tard de la mitja nit, parodiava (sense quasi gràcia) de manera bavosa, la irrealitat social que no volien admetre...

En aquesta localitat del planeta Arret, res tenien a veure els noms de les 25 cèl·lules, amb l’oficial de la contrada i és per això que, gran part d’aquestes organitzacions, recordaven noms d’insignes opressors i d’indrets reconeguts dels vencedors de la darrera guerra viscuda 70 anys abans. Cap membre del consell de joves, ni la jove que el presidia, se li va acudir aplicar la Llei de la Memòria Històrica, aprovada per aquelles dates i és així com la divisió entre vencedors i vençuts es va eternitzar fins al 3011.

Però el canvi més significatiu, va ser quan es va decidir respectar totes les creences i credos religiosos i es prescindí d’aquella ofrena que realitzaven al tòtem de la verge, per tal d’aportar queviures a les seus de totes les sensibilitats i creences perquè pogueren atendre necessitats d’unitats familiars marginades. En aquell any, van canviar moltes coses. Els vestits de totes les persones que s’hi disfressaven com els antics pobladors, es dipositaven perquè homes i dones de la barriada pogueren fer-ne ús.

Es va aplicar la socialització dels vestits que tants quinzets havien costat als seus primers propietaris. Les cèl·lules festeres canviaren el seu objectiu original i, tots els seus esforços que anys arrere havien adreçat a estendards, jocs de taula, traques i castells d’artific, teatre carrincló, imitacions de cantants sense rumb, sopars, berenars i farteres, es recollien i s’abocaven tots dins una gran piràmide solidària instal·lada al consell de joves.

Les actituds irrespectuoses de persones alienes a la festa de març que en altre temps cremaven contenidors, canviaren quan l’objecte de la festa esdevingué més solidari i els eurodòlars van fer possible l’adaptació de persones immigrades vingudes des d’altres punts del planeta. Es van poder condicionar escoles i es pogué arbitrar un bon sistema de suport. Aquell 3011, es deixaren d’ofrenar glòries a cap altre punt geogràfic que no fos Tnerrot i els seus ciutadans i ciutadanes, van fer el canvi polític a favor d’unes formacions capaces d’aplicar una política més humana per a tots.